Com escollim el tema del projecte?

El tema del projecte hauria d’estar escollit pels propis infants però ens trobem que si els donem total llibertat trien temàtiques que ja coneixen (normalment acostumen a demanar temes que veuen a la televisió) i no poden obrir el ventall perquè desconeixen altres realitats (temes que no han sentit a parlar mai). Per tant, les mestres escollim temàtiques que sabem que poden interessar als nostres alumnes i a partir d’aquí, gràcies a la motivació inicial, les activitats de recerca, el material que aporta la família, les sortides i tallers en els que participem, fem que els nens i les nenes se sentin engrescats per aprendre i participar activament de totes les activitats d’aprenentatge. 

Què fem constar en un projecte?

Sempre comencem amb un impacte inicial, les mestres decorem el passadís amb motius relacionats amb el projecte que es treballarà per despertar el seu interès i crear la necessitat de pensar a què els portarà aquell escenari. Després els demanem que facin les seves hipòtesis i que ens diguin què saben sobre aquell tema per saber d’on partim. A partir d’aquí busquem informació mitjançant les noves tecnologies i demanem col·laboració de les famílies en la seva aportació de material. D’altra banda es fan activitats manipulatives, és essencial que puguin experimentar i cercar les seves pròpies hipòtesis, i activitats orals on puguin expressar tot el raonament que hagin pogut fer. Una vegada finalitzat el projecte només queda preguntar-los què han après i fer una comparació de les respostes inicials.

Què són les rutines de pensament i per què serveixen?

Durant el projecte en fem servir algunes per promoure el pensament dels infants i la seva reflexió. Les rutines permeten als nens i a les nenes verbalitzar allò que pensen i vivenciar els seus aprenentatges perquè siguin més significatius. Creiem important treballar-les perquè, cada vegada més, als nens i a les nenes els costa molt pensar per ells i elles mateixes i aquestes rutines ens donen l’oportunitat de provocar aquesta situació de pensament.

El porfoli és un simple àlbum de fitxes?

Després d’aprendre tantes coses necessitem que quedi reflectit d’alguna manera, com a mostra del seu propi aprenentatge, és per això que, durant el projecte, els infants van elaborant petites evidències que ensenyen allò que estan aprenent i que posteriorment, el puguin mostrar i, a partir d’ell, explicar tot el coneixement assolit. 

Les mestres d’infantil volem que els nostres infants estiguin motivats i que s’impliquin pel saber ja que, sense implicació i motivació no es pot aprendre i no podem pretendre que tinguin un mínim d’interès si no els deixem ser protagonistes. D’altra banda, considerem altament important que els nens i les nenes no siguin un contenidor de continguts i coneixements sinó que siguin capaços de pensar i saber fer les coses, és a dir, obtenir un aprenentatge significatiu i competencial, que els serveixi per la vida. 

“ L’ideal no és que un nen acumuli coneixements, sinó que desenvolupi capacitat”

John Dewey

Per poder portar a terme tots aquests aspectes oferim als nens i a les nenes l’acompanyament necessari per al seu procés de desenvolupament, sent respectuoses amb les seves necessitats, adaptant-nos als ritmes i els interessos d’ells i elles i ajudant-los a fonamentar les bases per afavorir el seu aprenentatge.

Davant aquestes premises oferim diverses propostes per tal que l’alumnat pugui decidir quina activitat realitzar i organitzar-se per anar fent diferents tasques per tot l’espai, gaudint de lliure moviment i treballant com millor se sentin, asseguts, drets, estirats a la catifa… i guiats i guiades per la mestra en les propostes que necessiten acompanyament, fent que aconseguim una educació més personalitzada i adaptada als ritmes i interessos dels infants. 

El fet de treballar d’una manera menys dirigida i més autònoma a partir del joc i l’exploració, implica que hi hagi uns objectius docents ben marcats i previstos per les mestres, d’aquesta manera afavorim que siguin competents en aquest món, tinguin habilitats per desenvolupar-se en ell, disposin dels diferents continguts que han d’assolir en aquesta edat i adquireixin els valors imprescindibles per viure en societat.

Els nens tenen 100 llenguatges, però nosaltres els prenem 99 dient-los com han de fer les coses