La Noemí López es va graduar el curs 2001-02 però al cap d’uns anys va tornar a l’escola, aquesta vegada, com a mare. Parlant amb ella ens comenta que l’escolaritat d’una persona és una part important de la vida i que ella recorda la seva amb molta alegria, plena de moments molt feliços en els que va riure molt, de bones amistats i grans aprenentatges. Ens explica que recorda especialment la seva participació en la “cançó missionera” (antigament la coral de l’escola la representava amb les seves cançons davant d’altres centres) i “els balls de Montserrat” que actualment se segueixen realitzant en la festivitat de la nostra patrona. 

Anys després la Noemí va tornar a l’escola però, tal i com hem dit anteriorment, convertida en mare. Ella no tenia cap mena de dubte en que volia per la seva filla gran la millor educació i, igual que com ho havia fet la seva mare amb ella, va decidir que la opció més idònia era la nostra escola, tant acadèmicament com en l’educació de les persones, però havia de convèncer el seu marit. Van assistir plegats a la jornada de portes obertes i ell tampoc no va tenir cap mena de dubte en saber que la seva nena seria escolaritzada en el col·legi que havia estat de la seva dona.

En el primer dia d’escola de la Lucía estaven expectants perquè no sabien com s’adaptaria la nena a l’espai, les mestres i els companys i companyes. Comenta que els primers dies van ser complicats però que, de mica en mica, amb l’acompanyament de la mestra, tot va ser més fàcil. Explica que la tutora li deia a la nena que la seva mare l’esperava tota l’estona a la porta perquè es quedés tranquil·la. Amb la seva filla mitjana tot va ser més fàcil. Amb la María no va haver cap problema d’adaptació i la Noe ens declara que estava molt tranquil·la perquè les seves dues filles estaven a la mateixa escola i la gran donava suport a la petita.

Avui en dia les seves filles estan cursant tercer de primària i infantil cinc anys i estan encantadíssims amb el tracte rebut per les mestres i el seu acompanyament en tots aquests anys. El curs que ve començarà el seu fill petit, diu que en té moltes ganes perquè creu que serà una etapa molt bonica i divertida per a ell i per tota la família, diu que que esperen ansiosament el dia en que aniran tots tres a l’escola i els veuran créixer allà plegats. 

Estem molt satisfets que les nostres fills i pròximament el nostre fill estiguin a l’escola. Crec que estan apostant per uns projectes molts bons i les metodologies que utilitzen cada vegada ens agraden més. Ens fan partícips del que van fent i ens deixen gaudir d’això, dels seus aprenentatges. Convido a les famílies que encara no s’han decidit que s’acostin i puguin veure de prop el que es fa. No es penediran.